L’iPad o la gran estafa de Apple
feb 3rd
Si, jo també m’uniré a la moda i fare una crítica objectiva i personal al nou aparell d’Apple. Probablement, després de llegir aquesta entrada, si ets un fan afèrrim d’Apple, em voldràs penjar del coll a la plaça del poble, però bé, això només és la meva opinió.
Per què el iPad és una estafa des del meu punt de vista? Doncs perqué tothom esperava un aparell revolucionari, que es mengés el mercat els Netbooks, amb OSX com a sistema operatiu, i què ens ofereixen els de Apple? Un iPhone gegant, però sense “phone“, amb el mateix sistema operatiu, la mateixa monotasca, sense càmera, sense HD, en fi… han fet un zoom a un iPod Touch.
I això no és el millor de tot! El preu és per partir-se el cul de riure, $500 mínim! Sense sumar-hi el que et cobrarà la nostra amiga Movistar de cuota de 3G (noteu la ironia).
Però ara anem a un punt de vista objectiu, què li faltaba a l’aparell per a ser un èxit de ventes? Doncs el següent:
- Mac OS X Snow Leopard
- Càmera d’alta qualitat
- Multitasca
- Entrades USB
- Soport per a Flash
- Sortida de vídeo
- La pantalla no és OLED ni HD
- Entrada per a tarjetes SD, Micro SD, etc. (Enviada per Toto)
- …(Si algun lector en veu una altra que ho comenti i l’afegiré)
Però bé, tot i ser un aparell amb moltes mancances i algunes molt importants, crec que es vendrà com a xurros, de fet, sabem que Apple no és la gallina dels ous d’or, però els sap vendre com si ho fossin.
Fins la pròxima, salut!
i 2010…
gen 1st
Doncs ja està, ja estem al 2010 i gairebé no me’n dono compte. Aquest any 2009 m’ha passat volant, i és que també m’ha passat de tot, vaig entrar amb una feina que pensava que seria estable i al final d’abril, m’obren la porta de l’atur. Després d’això passo 4 mesos aburrint-me com una ostra i al setembre començava la universitat, i estava cagat de por. I vist i no vist, ara ja estic acabant el primer quadrimestre i preparant-me pels exàmens. De fet, el 2009 m’ha significat un canvi de vida radical, i a vegades dono gràcies per estar a l’atur ja que d’altra manera, jo ara mateix no podria estar estudiant, sense ni tant sols haver descobert el que realment és la informàtica.
Només espero que a aquest 2010 li pugui treure més suc que a l’any passat.
Després d’aquest breu resum, us desitjo a tots un feliç i pròsper any 2010!
Fins la pròxima, salut!
Solucionar les Torres de Hanoi en Python
des 9th
Com ja sabreu, ja fa dies que porto intentant aprendre el llenguatge de programació Python, doncs bé, gràcies a l’esforç, ja començo a recollir els fruits i he fet el meu primer programa més o menys “decent”. Per a molts, el programa els hi semblarà completament inútil o bé el consideraran prescindible, ja que és força fàcil de fer, però a mi m’agrada.
El programa no fa res més enllà de donar la solució a l’antic joc de les Torres de Hanoi, que per qui no sàpiga que és aquest joc, es tracta de una base amb 3 pals clavats i en un dels pals hi ha n discs diferents, el més gros a baix de tot i el més petit a dalt. En definitiva, el joc tracta de moure aquests discs de un en un cap als altres pals, tenint en compte que un disc no pot estar en cap moment a sobre d’un altre disc més petit que ell, i el joc s’acaba quan s’aconsegueix traslladar tots els discs, ordenats de més petit a més gran, a un altre pal que no sigui l’inicial. Com que no m’explico molt bé i una imatge val més que 1000 paraules, en poso una per a que us feu una idea.

Bé, doncs finalment us deixo amb el codi Python que he escrit per a donar solució a aquest joc. Si proveu el codi, no fiqueu més de 12 discs, ja que al ser recursiu, crea un arbre de crides immens i pot ser que hagueu de tancar el programa per avorriment, ja que per solucionar el joc s’han de fer (2^n) – 1 moviments com a mínim, i en el cas de 25 discs, s’han de fer (2²⁵)-1 = 33.554.431 moviments, en canvi el cas de 3 discs es soluciona en (2³)-1 = 7 moviments.
Aprofito per ficar una petita taula amb la relació entre el nombre de discs i el mínim de moviments a executar:
- 3 discs – 7 moviments
- 4 discs – 15 moviments
- 5 discs – 31 moviments
- 6 discs – 63 moviments
- 7 discs – 127 moviments
- 8 discs – 255 moviments
- …
- 12 discs – 4095 moviments
# -*- coding: utf-8 -*-
#!/usr/bin/env python
__author__="decline"
def hanoi(num, origen, desti, temp):
if(num == 1):
print "Canvio peça "+ str(num) +" de "+ origen +" a "+ desti
else:
hanoi(num - 1, origen, temp, desti)
print "Canvio peça "+ str(num) +" de "+ origen +" a "+ desti
hanoi(num - 1, temp, desti, origen)
if __name__ == "__main__":
print "::SOLUCIÓ A LES TORRES DE HANOI::"
num = int(raw_input("Insereix el número de peces de la Torre de Hanoi: "))
hanoi(num, 'A', 'B', 'C')
Per últim, cal dir que si sabeu alguna forma alternativa de crear el programa, només cal que la deixeu als comentaris, que accepto correccions. I si algú té alguna pregunta sobre el codi, que també la deixi als comentaris i ja intentaré solucionar els dubtes.
Fins la pròxima, salut!
IX Jornades solidàries “Ayudar jugando” 2009
des 6th
Aquest dissabte he assistit per primer cop a les jornades solidàries d’enguany que organitza l’Associació Ayudar Jugando, amb uns quants companys més de Rol Tramuntana.
Només arribar m’he quedat sorprés de la immensa assistència de gent, tothom jugant a jocs de taula, rol, scalextric de Star Wars… en fi estava ple a rebentar, de fet, no hi havia ni una taula lliure i amb prous feines podies revisar les ofertes de la tenda benèfica. Així que vist l’allau de persones que hi havia, m’he decidit a apuntar-me a algunes partides, com més aviat millor, i m’he apuntat a “Clay-o-Rama”, que organitzava l’AlGreen de Rol Tramuntana i una partida de rol del “La llamada de Cthulhu”. Apuntar-se a una partida costava el mòdic preu d’1€, i no m’ha sapigut greu, ja que, a part de se una quantitat molt més que acceptable, sé que aquests diners ajudaran a fer somriure un nen.
I després de la fase d’adaptació, he començat la partida de “Clay-o-Rama”, de la qual m’he declarat vencedor, no hi havia jugat mai, suposo que serà la sort del principiant… Després d’acabar la partida, he anat a xafardejar altres jocs de taula que es feien per la sala, i n’hi ha un que especialment m’ha cridat l’atenció, “Juego de Tronos”. L’AlGreen m’ha intentat explicar les normes del joc, a contrarrellotge, ja que era hora de dinar i a les 16:00 començaven les activitats a les quals ens havíem apuntat.
Després de dinar i després d’un considerable retard, hem començat la partida de “La llamada de Cthulhu”, que tot s’ha de dir, ha sigut una partida bastant extranya. No la explicaré, ja que de tant extranya que ha sigut, és difícil de descriure. El problema que hi ha hagut es que al haver començat tard, i entre que s’ha allargat més del compte, no m’he pogut quedar fins al final de la partida, i per tant no he sapigut com acabava la trama, però ja m’he preocupat de quedar amb el director de joc, per a que m’envii la resolució de la partida per correu electrònic.
I fins aquí les jornades, almenys per mi, ja que demà dia 6, continuen. Només espero poder assistir l’any que ve i apuntar-me a més activitats, i d’aquesta manera ajudar a uns infants que ho necessiten de la forma que més m’agrada, jugant.
Fins la pròxima, salut!
PD: Per cert, us agrada el rentat de cara que li he fet al blog?
PD2: La cadena de televisió, La Sexta estava a les jornades. Enllaç
Resum del cap de setmana
nov 30th
Ha estat un cap de setmana força atrafegat, que si planejar la partida de rol de sLAng per dissabte, cosa que porta més feina de la que em pensava, que si participar a totes les partides de rol i jocs de taula possibles a la nit temàtica que organitzava Rol Tramuntana aquest dissabte, etc… En definitiva, ha estat un cap de setmana “rolero” a més no poder.
Vaig estar gairebé tota la tarda de divendres planejant la partida de rol per a que sortís el més perfecta possible. Així que va arribar dissabte i per començar em va tocar jugar una partida de L5A (La Leyenda de los 5 Anillos) dirigida pel SiDO i ambientada en el món de les màfies japoneses, és a dir, els yakuzas. Després d’aquesta partida, que va durar aproximadament 3 hores, ja era hora de dinar, així que vam anar a dinar a un bar de la zona de Balàfia (Lleida). I desprès de dinar, què tocava fer? Doncs una altra partida de rol, aquesta vegada de Feng Shui, que la va dirigir en Khanzat, i la veritat és que m’encanta jugar a Feng Shui amb en SiDO, ja que té una capacitat innata per acabar amb els monstres finals, aquesta vegada va tirar una grua (una grua com les de la construcció, les que tenen forma de T i són immenses) a sobre del monstre i no el va matar de miracle, però ens va fer la vida més fàcil a la resta de jugadors.
I finalment va arribar la gran hora, el moment en que jo havia de dirigir la meva primera partida de rol, de sLAng concretament. Al principi estava força
nerviós, no sabia si sortiria bé o malament, de fet, creia que sortiria més malament que bé. Doncs no, al final va sortir perfecta, i el jugadors s’ho van passar bé i tot!.
Ara només faltava guanyar el campionat de Cash and Guns, per poder aconseguir el manual bàsic de sLAng que hi havia com a premi, però no va ser així, vaig perdre, aixì que vaig parlar amb Khanzat, que ell si que jugava la final, i em va dir que si guanyava ell em donava el premi a mi, però tampoc va ser així.
Ara només quedava jugar el rol en viu, que es deia Casino! i el qual va ser un èxit rotund, tothom s’ho va passar de p*** mare.
I ara només quedava plegar i donar per finalitzada la nit temàtica, ara em tocava recórrer els 42km fins a casa, que vaig arribar a les 4:45 de la matinada.
I avui diumenge he estat tot el dia fent el gos per casa, hauria d’haver fet coses de la universitat, però tenia una mandra a sobre que m’ho impedia fer, així que dilluns ja avançaré feina. I bé, a les 7 de la tarda he anat a veure el clàssic Barça – Madrid, que per sort ha guanyat el Barça a mínimes, un 1 a 0. I fins aquí tot el fi de setmana.
Fins la pròxima, salut!
PD: Començaré a demanar punts de soci per fer publicitat de Rol Tramuntana al meu blog…
Abandonament involuntari
nov 12th
Després d’aquest període d’abandonament del blog, intentaré reprendre l’activitat d’escriure amb mes o menys regularitat, ho he dit, intentaré.
Ara fa un mes exacte que vaig escriure l’última entrada, la de les IlerRol concretament, i entre “pitos” i flautes i altres feines relacionades amb els estudis no he pogut escriure. Però bé, ja he acabat els parcials, per tant no tinc que tornar a pensar en exàmens fins a febrer de l’any vinent. De moment, només sé que he aprovat 2 exàmens, de la resta encara no se res i de fet només tinc dubtes de si he aprovat càlcul.
I així que aquest dilluns (abans d’ahir) ja hem començat temari nou, el qual sortirà als pròxims exàmens de febrer.
Per altra banda se m’ha girat feina amb els jocs de rol, ara al pròxim dia 28 de novembre em toca dirigir una partida de sLAng, i encara no sé com sortirà, ja que és la primera vegada que dirigeixo una partida de rol, pero bé, si surt un desastre, tinc excusa.
I ara fa 2 dies que me dedicat a aprendre Python, seriosament. Tot el que fem a la classe de MTP (Metodologia i Tecnologia de la Programació) amb C++, a casa ho passo a Python i de moment el llenguatge m’encanta, ja tindré temps de trobar-li pros i contres.
I fins aquí tot, més endavant ja parlaré del nou Windows 7, del qual tinc la versió Professional gratuïta gràcies a la Universitat de Lleida i també altre programari de Microsoft, com el VisualStudio, el XNA, altres versions de Windows etc.
Fins una altra, salut!



