Archive for maig, 2009
Carregueu, apunteu… dispareu!
mai 30th
Ja fa 3 dies que un amic meu em va ensenyar un joc anomenat Team Fortress 2. I des de llavors no he parat de jugar (és un dir, no us ho prengueu al peu de la lletra).
- Imatge oficial de Team Fortress 2
El joc, no va més enllà que d’un joc d’acció multijugador per equips. És molt semblant al mundialment conegut Counter Strike, però amb la particularitat que, abans de començar la partida, elegeixes la clase de combatent que vols ser. Hi han 9 clases diferents (esquerra a dreta de la imatge): Pyro, Engineer, Spy, Heavy, Sniper, Scout, Soldier, Demoman i Medic. Cada clase té els seus avantatges i inconvenients, per exemple, l’Scout és un persontage molt ràpid però amb poca potència de foc i en canvi el Heavy, és molt lent, però la seva potència de foc és descomunal. El que tambér m’agrada molt del joc, és aquesta estètica de còmic/dibuix animat que té, que fa que esquivi de ser un joc seriós, però també eviti ser un joc per a nens.
La veritat és que és un joc completament recomanable i per només 20€ a través d’Steam, també el podeu obtenir comprant el pack The Orange Box, a la vostra tenda preferida de videojocs.
Fins la pròxima, salut!
El patiment culé (VII): Copa, Lliga i Champions!
mai 28th
Ja tenim les 3! I exactament aconseguides amb el mateix ordre que la cançó de Crackòvia. S’ha comprovat que cap equip pot fer front a aquest Barça, que ahir a la nit va demostrar que era el millor equip d’Europa. Un partit espectacular, el F.C. Barcelona feia poesia amb la pilota, i ens va ensenyar, una vegada més, el que realment és el bon futbol.
Només em queda felicitar a en Pep Guardiola, per crear un equip capaç de tot i també felicitar a tots els jugadors, ja que la seva forma de jugar al camp no s’ha vist en cap altre equip i ens han fet disfrutar a tota l’afició en la millor temporada de la història del Barça. I per últim felicitar a tots aquests culés arreu del planeta, que amb els seus ànims, crits i força, fan que aquest club cada dia sigui més gran.
Us deixo aquí, una fotografia per immortalitzar el moment de la celebració!
- Foto del Barça guanyador de la Champions League 2009
Fins la pròxima, salut, i ara mes que mai, VISCA EL BARÇA!
Google s’apunta a la final de Roma
mai 27th
Ara mateix acabo d’entrar a Google, i em trobo que ja han canviat la imatge corporativa per una més adequada amb l’aconteixement futbolístic d’avui al vespre.
Google ja ens té acostumats, a que de tant en tant, facin un petit canvi al logo en conmemoració a una festa, celebració, aniversari, etc. Però realment, aquesta no m’he l’esperava. A veure si guanya el Barça i demà es vesteix de Blaugrana.
Salut!
Al Teatre Nacional de Catalunya
mai 24th
Cartell de l'obra, amb Núria Espert (Bernarda) en primer plà.
Avui, per primer cop a la meva vida, he anat a veure una obra de teatre al TNC, i he disfutat moltíssim. Es tractava del clàssic de Federico García Lorca, “La casa de Bernarda Alba“.
Hem estat mirant l’obra a la sala petita del teatre, i m’he quedat sorprès de veure que l’escenari, estava a peu de platea, i a més a més, hi havia platea a les dues bandes de l’escenari, a davant i a darrera. Ha estat força curiós.
Respecte a l’obra, poca cosa a dir, ha estat excel·lent, intepretada d’una forma gairebé perfecta per totes la actrius, que han aconseguit que en 1h i 40min el públic, s’emocionés, rigués i patís al llarg de tota la representació.
Ens hem quedat tant satisfets que al finalitzar l’obra, els actors han sortit fins a tres vegades a saludar, degut als continus aplaudiments dels espectadors. I per últim han sortit els dos pilars de l’obra, Núria Espert i Rosa Maria Sardà, i ha sigut llavors quan la meva nòvia, jo i tothom present ens hem posat en peu, i ens hem deixat les mans aplaudint, com a reconeixement a la seva entrega i a la bona estona que ens han fet passar.
Fins la pròxima, salut!
Angines
mai 21st
Aprofito per escriure ara, ja que no tinc febre, i per tant, puc pensar amb més claredat. Avui ja és el 3er dia que porto tancat a casa per culpa de les angines, la febre, el mal de cap i en definitiva, tot el que comporta el estar malalt d’això.
El més curiós del cas, és que és la segona vegada que agafo angines amb el plaç de un mes i mig. Pel que es veu, les meves defenses s’han pres seriosament el tema de l’atur i tampoc estan fent res. Però bé, no tot és dolent mentre s’està malalt, porto gairebé 3 dies sense fumar, a veure si es pot aguantar i deixo de fumar d’una puta maleïda vegada.
Tot això em fa pensar… O bé sóc una persona que em fico malalta amb facilitat, o potser és que m’estic fent gran i m’hauria de cuidar una mica més? De fet, crec que les dues respostes són vàlides.
Fins la pròxima, salut!
