Informàtica
L’iPad o la gran estafa de Apple
feb 3rd
Si, jo també m’uniré a la moda i fare una crítica objectiva i personal al nou aparell d’Apple. Probablement, després de llegir aquesta entrada, si ets un fan afèrrim d’Apple, em voldràs penjar del coll a la plaça del poble, però bé, això només és la meva opinió.
Per què el iPad és una estafa des del meu punt de vista? Doncs perqué tothom esperava un aparell revolucionari, que es mengés el mercat els Netbooks, amb OSX com a sistema operatiu, i què ens ofereixen els de Apple? Un iPhone gegant, però sense “phone“, amb el mateix sistema operatiu, la mateixa monotasca, sense càmera, sense HD, en fi… han fet un zoom a un iPod Touch.
I això no és el millor de tot! El preu és per partir-se el cul de riure, $500 mínim! Sense sumar-hi el que et cobrarà la nostra amiga Movistar de cuota de 3G (noteu la ironia).
Però ara anem a un punt de vista objectiu, què li faltaba a l’aparell per a ser un èxit de ventes? Doncs el següent:
- Mac OS X Snow Leopard
- Càmera d’alta qualitat
- Multitasca
- Entrades USB
- Soport per a Flash
- Sortida de vídeo
- La pantalla no és OLED ni HD
- Entrada per a tarjetes SD, Micro SD, etc. (Enviada per Toto)
- …(Si algun lector en veu una altra que ho comenti i l’afegiré)
Però bé, tot i ser un aparell amb moltes mancances i algunes molt importants, crec que es vendrà com a xurros, de fet, sabem que Apple no és la gallina dels ous d’or, però els sap vendre com si ho fossin.
Fins la pròxima, salut!
Solucionar les Torres de Hanoi en Python
des 9th
Com ja sabreu, ja fa dies que porto intentant aprendre el llenguatge de programació Python, doncs bé, gràcies a l’esforç, ja començo a recollir els fruits i he fet el meu primer programa més o menys “decent”. Per a molts, el programa els hi semblarà completament inútil o bé el consideraran prescindible, ja que és força fàcil de fer, però a mi m’agrada.
El programa no fa res més enllà de donar la solució a l’antic joc de les Torres de Hanoi, que per qui no sàpiga que és aquest joc, es tracta de una base amb 3 pals clavats i en un dels pals hi ha n discs diferents, el més gros a baix de tot i el més petit a dalt. En definitiva, el joc tracta de moure aquests discs de un en un cap als altres pals, tenint en compte que un disc no pot estar en cap moment a sobre d’un altre disc més petit que ell, i el joc s’acaba quan s’aconsegueix traslladar tots els discs, ordenats de més petit a més gran, a un altre pal que no sigui l’inicial. Com que no m’explico molt bé i una imatge val més que 1000 paraules, en poso una per a que us feu una idea.

Bé, doncs finalment us deixo amb el codi Python que he escrit per a donar solució a aquest joc. Si proveu el codi, no fiqueu més de 12 discs, ja que al ser recursiu, crea un arbre de crides immens i pot ser que hagueu de tancar el programa per avorriment, ja que per solucionar el joc s’han de fer (2^n) – 1 moviments com a mínim, i en el cas de 25 discs, s’han de fer (2²⁵)-1 = 33.554.431 moviments, en canvi el cas de 3 discs es soluciona en (2³)-1 = 7 moviments.
Aprofito per ficar una petita taula amb la relació entre el nombre de discs i el mínim de moviments a executar:
- 3 discs – 7 moviments
- 4 discs – 15 moviments
- 5 discs – 31 moviments
- 6 discs – 63 moviments
- 7 discs – 127 moviments
- 8 discs – 255 moviments
- …
- 12 discs – 4095 moviments
# -*- coding: utf-8 -*-
#!/usr/bin/env python
__author__="decline"
def hanoi(num, origen, desti, temp):
if(num == 1):
print "Canvio peça "+ str(num) +" de "+ origen +" a "+ desti
else:
hanoi(num - 1, origen, temp, desti)
print "Canvio peça "+ str(num) +" de "+ origen +" a "+ desti
hanoi(num - 1, temp, desti, origen)
if __name__ == "__main__":
print "::SOLUCIÓ A LES TORRES DE HANOI::"
num = int(raw_input("Insereix el número de peces de la Torre de Hanoi: "))
hanoi(num, 'A', 'B', 'C')
Per últim, cal dir que si sabeu alguna forma alternativa de crear el programa, només cal que la deixeu als comentaris, que accepto correccions. I si algú té alguna pregunta sobre el codi, que també la deixi als comentaris i ja intentaré solucionar els dubtes.
Fins la pròxima, salut!
I el teu escriptori?
set 1st
Ja ha arribat l’hora de que participeu una miqueta, i per això convoco a tots els lectors a que enviin una captura de pantalla del seu escriptori. No importa si utilitzeu Mac Os X, GNU/Linux o Windows, l’important és veure que combina millor el fons de pantalla amb les icones, o qui utilitza un esquema de colors realment treballat.
M’agradaria que la imatge tinguès per títol, “Captura de quisigui.jpg/png”, substituïnt el quisigui pel vostre nom o nick. No estaria de més que el cos del missatge tingués la següent forma:
- Escriptori de:
- Sistema operatiu:
- Entorn d’escriptori:
- Tema:
- Icones:
- Fons de pantalla:
- Comentaris:
També estaria bé que fiquessiu les URL del lloc web on heu aconseguit les icones, el tema o el fons de pantalla. Si no sabeu com omplir un punt concret, no us preocupeu, no es cap concurs, podeu enviar-ho tot a
i al pròxim post publicaré les imatges.
Idea agafada de MundoGeek.
Fins la pròxima, salut!
La baralla amb Arch Linux
ago 25th
Logo de Arch Linux
Doncs ja porto més de 24h funcionant amb Arch Linux. Abans d’ahir, per allí al migdia, vaig decidir baixar el CD d’instal·lació i jubilar la Debian Lenny que he tingut els últims mesos. De fet, jo només el volia provar, per després tornar a la meva estimada Debian, però com més l’utilitzo més m’agrada.
La distribució segueix el lema KISS (Keep It Simple, Stupid), per tant, tota la configuració en arxius de text i ni una eina de configuració del sistema. La instal·lació és en mode text, de les més difícils que he provat mai, sort que la documentació que hi ha a archlinux.org és genial.
Doncs bé, confiat de que ja l’havia instal·lat, reinicio l’ordinador, i em trobo en un sistema linux de només text, només consola, perqué ens entenguem. I a partir d’aquí comença la verdadera configuració del sistema, baixar i instal·lar el sistema gràfic, GNOME, drivers de Nvidia, programes que utilitzo habitualment, etc. Sort que hi ha una eina anomenada pacman, que ve a ser el apt de Arch Linux, que m’ha ajudat força a acabar amb aquest infern de línies de comanda, configuracions de text i compilacions.
I al final he arribat aquí, amb el sistema configurat al meu gust, amb les coses que jo vull i cap més. Cal dir que Arch Linux no està orientada cap a l’usuari novell de GNU/Linux, comprovat personalment, que porto 5 anys utilitzant diferents versions de GNU/Linux i mai se m’ha resistit tant una instal·lació del sistema.
Definitivament, si vols un sistema fàcil d’utilitzar i d’instal·lar, utilitza Ubuntu, si vols solidesa i fiabilitat, utilitza Debian i si vols un sistema completament personalitzat al teu gust, utilitza Arch Linux.
Fins la pròxima, salut!
Reaprenent C/C++
ago 17th
Ara fa un parell de dies que m’hi he posat un mica seriosament al tema. Feia aproximadament 3 anys o més que no tocava res de C, i ja que per a la universitat tinc el crèdit convalidat he decidit reaprendre pel meu compte. Així que he agafat el llibre i me l’he començat a repassar.
La primera impressió que he obtingut, ha estat decepcionant, tenia la sensació que no me’n recordava de res. A mida que vaig avançant, em vénen petits flaixos de quan estudiava el cicle formatiu, cosa que m’ajuda bastant, ja que creia que algunes coses les havia oblidat. Però encara se’m resisteixen un munt el tema dels punters i memòria dinàmica, que hi farem.
El tema que realment trobo que he de millorar un munt, és la lògica de la programació. He estat 3 anys programant PHP, C# (Visual Studio) i Delphi, i m’han fet agafar mals hàbits a la hora de programar. Crec que hauré de fer un repàs als diagrames de fluxe…
Doncs per continuar amb el tema, em despedeixo en C:
#include <stdio.h>
main ()
{printf (“Fins la pròxima, salut!\n”);
}
Provant Windows 7 RC
jul 17th
Fa temps vaig entrar dins del programa de Microsoft per a provar la nova RC (Release Candidate) de Windows 7, em van enviar un enllaç amb una clau i la descàrrega de la imatge del DVD, però no ha estat fins fa una setmana que vaig decidir substituïr el meu Windows Vista pel nou Windows 7.
La veritat es que me emportat una gran sorpresa, un sistema ràpid, sòlid i no consumeix ni 1/3 dels recursos que consumia Vista. En primer lloc el temps d’arranc i parada a millorat substancialment, la imatge d’inici, el que a GNU/Linux seria el “bootsplash”, hi han afegit una animació amb el popular logo de Windows, cosa que s’agraeix, ja que a Vista només hi havia una barra de càrrega i punt. En segon punt, Aero funciona com ha de funcionar, hi han afegit noves funcionalitats i efectes, com el “Aero Shake“, que serveis per quan tens moltes finestres obertes, agafes la finestra que desitges treballar, la sacsejes i acte seguit la resta de finestres es minimitzaran. El nou Aero també et dóna la possibilitat definir varis fons d’escriptori i que vagin canviant, com si es tractes d’un passi de diapositives.
Per últim, encara no he trobat problemes de compatibilitat amb res, em funcionen tots els jocs i programes, i tot el hardware me l’ha detectat a la primera. Com a curiositat, es diu Windows 7, ja qué és la 7a edició de la família de sistemes operatius Windows:
- Windows 95
- Windows 98
- Windows Me (Sí, s’ha de contar aquest també)
- Windows 2000
- Windows XP
- Windows Vista
- Windows 7
Si algú es pregunta per qué no conten el Windows 3.11 o el 2.1, és perqué no són sistemes operatius, només eren programes informàtics que donaven una interfície gràfica a Ms-DOS.
En fi, finalment sembla que Microsoft fa les coses correctament i s’han donat compte que Vista ha sigut un fracàs absolut. Tindrà alguna cosa a veure que Bill Gates no sigui de l’empresa ja?
Fins la pròxima, salut!

