Posts tagged culé
El patiment culé (VII): Copa, Lliga i Champions!
mai 28th
Ja tenim les 3! I exactament aconseguides amb el mateix ordre que la cançó de Crackòvia. S’ha comprovat que cap equip pot fer front a aquest Barça, que ahir a la nit va demostrar que era el millor equip d’Europa. Un partit espectacular, el F.C. Barcelona feia poesia amb la pilota, i ens va ensenyar, una vegada més, el que realment és el bon futbol.
Només em queda felicitar a en Pep Guardiola, per crear un equip capaç de tot i també felicitar a tots els jugadors, ja que la seva forma de jugar al camp no s’ha vist en cap altre equip i ens han fet disfrutar a tota l’afició en la millor temporada de la història del Barça. I per últim felicitar a tots aquests culés arreu del planeta, que amb els seus ànims, crits i força, fan que aquest club cada dia sigui més gran.
Us deixo aquí, una fotografia per immortalitzar el moment de la celebració!
- Foto del Barça guanyador de la Champions League 2009
Fins la pròxima, salut, i ara mes que mai, VISCA EL BARÇA!
El patiment culé (VI)
mai 17th
El Barça ja és campió de lliga! I el millor de tot, és que ho ha fet sense fer res, el Reial Madrid va perdre amb el Villarreal i avui el F.C. Barcelona ha perdut davant del R.C.D. Mallorca.
Des del meu punt de vista, crec que el Barça té la ment més ficada a la final de la Champions League, que en el que queda de lliga, només cal veure els jugadors que avui han sortit al camp, jo no coneixia ni el porter. Era un equip com apedaçat, jugadors de cantera, jugadors del Barça de 1a divisió, jugadors del Barça B… Era normal que no s’acabessin d’entendre. I no faré més anàlisi del partit, més que res per qué no l’he acabat de veure. Tenia coses més importants a fer.
Però bé, és una derrota amb sabor a victòria, ja són oficialment campions de lliga. Ara ja tenim el doblet, només falta una copa, i com que sóc culé, em caracteritza un especial pesimisme, que em fa pensar que ens quedarem al doblet. Espero i desitjo que no sigui així.
Fins la pròxima, salut i Força Barça!
El patiment culé (V)
mai 14th
Doncs sí, ja la tenim! Després d’un gran partit contra un digne rival com l’Athletic de Bilbao, el Barça es proclama campió de la Copa del Rei, i ja són 25 les copes d’aquesta mateixa competició que pertanyen al F.C. Barcelona.
I què dir del partit d’ahir? Home, es va patir, però nomes els primers 20 o 25 minuts, després el Barça va dominar clarament el partit i va poder remontar un 0 – 1 a favor del Bilbao, i convertir-ho en un 4-1 a favor seu. El Barça va tornar a demostrar que quan vol, pot convertir el futbol en tot un espectacle esportiu, un joc boníssim, uns gols impressionants, unes passades perfectes…
Des d’aquí felicito a tots els jugadors, a Josep Guardiola, a Joan Laporta, i tota la gent que fa que el Barça sigui possible.
FELICITATS!
I una cordial salutació a tot l’Athletic de Bilbao, i en especial a la seva afició, que inclús tenint el partit perdut, va continuar animant al seu equip amb una gran devoció.
Fins la pròxima, salut i Força Barça!
El patiment culé (IV)
mai 10th
Que consti que no tinc gaires ganes d’escriure després del que he vist avui.
Tothom veia la lliga guanyada després de que el Reial Madrid perdés el partit davant del València, i només esperaven una gran victòria del Barça davant del Villarreal. Doncs no ha pogut ser, a partir de la 2a part el Barça s’ha relaxat de tal manera, que ha permès al Villarreal marcar 2 gols que els han portat a l’empat, que ha estat el resultat final del partit.
Doncs bé, la celebració de la lliga es fa esperar, però abans ens hem de veure les cares amb l’Athletic de Bilbao, que serà el pròxim dimecres, per jugar la final de la Copa del Rei.
Per cert, crec que a l’Abidal li han tirant un malefici a sobre, 2 partits i 2 targetes vermelles.
Fins la pròxima, salut i Força Barça!
El patiment culé (III)
mai 7th
Primer he de dir que ja he batejat com “El patiment culé” a tots els posts que que vagi escribint sobre els partits del Barça.
Anem a parlar del partit del Chelsea – Barça, que la cosa té tela marinera… Ha sigut un partit digne de provocar atacs de nervis de principi a fi, i més encara quan al minut 9 de la 1a part el Chelsea s’ha avançat al marcador amb un gol, que per cert ha estat preciós, de Essien.
El que ha seguit del partit, ha estat un Barça lluitador, amb ganes de marcar gol, però el Chelsea, després de marcar el primer, s’han posat tots, absolutament tots els jugadors a la defensa, i només sortien al contraatac, realment trist tractant-se d’una semifinal. Des del meu punt de vista, el que ha fet el Chelsea, ha estat un acte de cobardia.
I no ha estat fin al minut 92, en temps de descompte, quan ANDRÉS INIESTA (si, les majúscules són necessàries), provoca l’empat amb un gol tant o més preciós que el del Chelsea, cosa que donava el pas a la final de Roma al F.C.Barcelona.
Un altre petit apunt, l’expulsió d’Abidal és totalment injusta, no hi ha cap mena de contacte entre jugadors, és més, el jugador del Chelsea estava com a mig metre d’Abidal, una falta inexistent. Crec que no s’haurien de permetre aquest tipus d’errors en una competició d’alt nivell com és la Champions League.
Doncs amb el resultat de 1-1 marxem cap a Roma, on ens enfrontarem amb el Manchester United, que segur que serà un gran rival.
Fins la pròxima, salut i Força Barça!
El patiment culé (II)
mai 4th
Abans que tot, una petita disculpa, hauria escrit sobre el R. Madrid – Barça el mateix dissabte que van jugar, però el mateix dia al matí, la font d’alimentació del meu ordinador va fer un pet com un aglà, i no he pogut comprar una font d’alimentació decent fins avui.
Sé que el títol de post no fa honor al partit de dissabte, però qui no estava patint quan el Reial Madrid va marcar el primer gol? Després tot es va arreglar, i de quina manera! Si es que era impossible encertar la porra, ningu aposta un 2 – 6 a un clàssic al Santiago Bernabeu, ni tan sols a un partit qualsevol.
El que no costa saber es que aquest partit farà historia, tal com ho va fer el 0 – 5 de la temporada 73/74. Recordeu aquest dia, 2 de maig de 2009, com el dia en que el Barça en va clavar 6 al Santiago Bernabeu.
Per cert, no penso fer ni un petit anàlisi del partit, primera, perqué a qualsevol canal de televisió ja n’han parlat prou i han passat imatges i vídeos del partit a mansalva i segona, tothom el va veure. I si no has vist ni una sola imatge del partit, es que tens la televisió apagada o no en tens, o ets del Reial Madrid.
Fins la pròxima, salut i Visca el Barça!
PD: Encara estic eufòric 
